Són moltes les persones que, davant d’una crisi matrimonial, relacionen les següents paraules: divorci i pensió de viduïtat.
A priori, les persones separades legalment o divorciades poden ser beneficiàries d’una pensió de viduïtat, però la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) exigeix, a més de no haver contret nou matrimoni, ser creditors de la pensió compensatòria de l’art. 97 del Codi Civil [equivalent a la pensió compensatòria de l’article 233-14 del Codi Civil de Catalunya] i que aquesta pensió s’extingeixi per la mort de l’ex cònjuge. Vegeu els requisits per a ser beneficiari de la pensió de viduïtat prement aquí.
Cal aclarir dos conceptes per entendre la vinculació entre divorci i pensió de viduïtat: “pensió compensatòria” no és el mateix que “prestació compensatòria”.
La “prestació compensatòria” està prevista tant en l’article 97 CC com el 233-14 CCC per al cònjuge a qui la separació o el divorci produeixin un desequilibri econòmic.
Aquesta prestació podrà ser satisfeta en forma de renda mensual indefinida o temporal, passant a denominar-se llavors “pensió compensatòria”, o mitjançant un pagament únic amb el lliurament d’una quantitat de diners o de béns en un sol acte (97 CC i 233-17 CCC).
I és precisament en aquesta diferenciació de conceptes on hi ha el quid de la qüestió respecte del divorci i la pensió de viduïtat.
Independentment de les connotacions fiscals de la prestació compensatòria de pagament únic, és molt important tenir en compte que la prestació compensatòria de pagament únic no donarà lloc a ser beneficiari de pensió de viduïtat.
Tampoc donarà lloc a ser beneficiari de pensió de viduïtat haver estat beneficiari d’una pensió compensatòria que s’hagués extingit abans de la mort de l’ex cònjuge.
En el cas d’una pensió compensatòria temporal que no s’hagués extingit al moment de la mort de l’ex cònjuge, es em plantegen dubtes ja que la pensió de viduïtat és vitalícia i la compensatòria no ho era.
Així les coses, a priori, només seran beneficiaris de la pensió de viduïtat aquells que fossin beneficiaris d’una pensió compensatòria vitalícia.
Segons reiterada jurisprudència del nostre més alt tribunal, la raó del requisit per al reconeixement del dret a pensió de viduïtat en els supòsits de crisi matrimonials es troba en la dependència econòmica mantinguda en el moment de la mort i tal dependència es produeix només si el cònjuge supervivent estava percebent pensió compensatòria a càrrec del mort.
Hem de recordar que la finalitat última de la pensió de viduïtat és suplir la contribució econòmica que la persona morta feia al cònjuge (o ex cònjuge) supervivent.
Per a més informació sobre la relació entre divorci i pensió de viduïtat, contacti amb mi prement aquí.
COMPARTIR POST:
