Per acabar amb aquest bloc, parlarem de la privació de la potestat parental després de la ruptura sentimental.
Recordem que la pàtria potestat és el poder de decisió que tenen els pares sobre els fills, que s’ha d’exercir sempre en benefici seu.
Doncs bé, els progenitors poden ser objecte de la privació de la potestat parental si incompleixen els seus deures envers els fills. L’article 236-6 del Codi civil de Catalunya n’estableix els motius[1]. Vegem-los.
- 1. Els progenitors poden ésser privats de la titularitat de la potestat parental per incompliment greu o reiterat dels seus deures. Hi ha incompliment greu si el fill menor o incapacitat pateix abusos sexuals o maltractaments físics o psíquics, o si és víctima directa o indirecta de violència familiar o masclista.
- 2. Hi ha causa de privació de la potestat parental sobre el menor desemparat si els progenitors, sense un motiu suficient que ho justifiqui, no manifesten interès pel menor o incompleixen el règim de relacions personals durant sis mesos.
Cal recordar que la normativa s’erigeix sobre el principi de l’interès superior del menor. És a dir, és el menor qui té drets i els progenitors obligacions. Per tant, el menor ha d’estar protegit en tot moment.
Si els progenitors, un o tots dos, incompleixen greument o reiteradament els deures parentals, seran privats de la potestat parental sobre els seus fills. Igual que si no manifesten interès pel menor o no hi tenen relació personal.
Siguem pràctics.
Lamentablement passa que, després del divorci, un dels progenitors es “relaxa” en la relació amb els seus fills amb allò de “quan siguin grans ja ens veurem més”.
Però, certament, l’absència de relació amb els fills pot donar peu a la privació de la potestat parental del progenitor que incompleix el deure de relacionar-se amb el menor. I el motiu no és altre que aquest incompliment de l’adult repercuteix negativament en el desenvolupament emocional del nen.
Igual que l’impagament reiterat de la pensió d’aliments. Excepte en casos molt concrets on hi ha una impossibilitat real de prestar aliments, no contribuir a la manutenció dels fills pot comportar igualment la privació de la potestat parental.
Altres exemples de situacions en què es pot privar a un dels progenitors (o a tots dos) de la potestat parental són aquells en què una addicció impedeix complir els deures parentals.
Suposem un progenitor amb un problema d’alcoholèmia o drogoaddicció de tal gravetat que no recull el menor a l’escola perquè està “dormint la mona”, o que el deixa sol a casa per anar a comprar “una dosi”. O que es queda adormit pel consum i no supervisa el menor i pateix danys personals.
Evidentment si parlem d’abús sexual, maltractament físic i/o psíquic. O convertir el menor en víctima directa o indirecta de violència familiar o masclista. En aquests casos la privació de la potestat parental és automàtica tan aviat com es dicti sentència. Sense perjudici de les mesures provisionals que es podrien dictar mentrestant.
Hem de saber que la privació de la potestat parental la poden sol·licitar els fills i els progenitors mateixos (encara que no tinguin l’exercici de la potestat). Però també la poden sol·licitar altres parents dels fills fins al quart grau per consanguinitat o segon per afinitat i el ministeri fiscal.
Finalment, la privació de la potestat no eximeix els progenitors de la prestació d’aliments. És a dir, els priva de drets però no d’obligacions.
Si tens més dubtes sobre la privació de la potestat parental, no dubtis a contactar amb mi.
COMPARTIR POST:
Deixa un comentari