Algunes persones confonen pàtria potestat i guarda i custòdia. Quan arriben al meu despatx, hi ha persones que creuen que aquell progenitor que ostenta la guarda i custòdia decidir lliurement sobre ells. Però no és bé així.
Comencem pel principi.
Què és la pàtria potestat o potestat parental? El Codi Civil de Catalunya la defineix com “una funció inexcusable que, en el marc de l’interès general de la família, s’exerceix personalment en interès dels fills, d’acord amb la seva personalitat i per facilitar-ne el desenvolupament ple”.
En paraules planes, és el poder de decisió que tenen els pares sobre els fills, que s’ha d’exercir sempre en benefici dels mateixos. Per tant, la pàtria potestat s’exerceix pel sol fet de ser pares.
Hem de tenir en compte que la pàtria potestat s’exerceix des del mateix moment del naixement. Al mateix hospital, per exemple, amb la decisió de fer o no forats a les orelles al nounat.
Decisions tan naturals com l’elecció del nom del nadó, si acudirà a l’escola bressol o no i a quina, si serà batejat o no i on, a quin tipus de col·legi acudiran (públic, privat, religiós, laic, amb uniforme, etc.) , o si farà la Comunió i en quin restaurant se celebrarà l’acte, també formen part de l’exercici de la potestat parental.
I altres decisions, no tan del dia a dia però que es donen al llarg de la vida dels fills. Per exemple el canvi de col·legi, el canvi de domicili a una altra regió, l’autorització per a una transfusió de sang o una operació quirúrgica, etc.
I a l’altra banda, què és la guarda i custòdia? Podríem definir la guarda i custòdia com “la convivència, la cura i l’assistència dels fills menors d’edat”. És a dir, amb qui viuen els menors.
Per tant, excepte per causes taxades, la pàtria potestat serà exercida sempre pels dos progenitors, tant durant el matrimoni o relació de parella com després de la ruptura. Si bé un pot delegar a l’altre aquest exercici.
No obstant això, la guarda i custòdia només entra en joc després de la ruptura sentimental. Pot ser exercitada bé de manera conjunta, de manera que els nens convisquin de forma alterna amb tots dos progenitors. Pot ser exercitada de manera exclusiva, quan els infants conviuen amb un dels progenitors i amb l’altre s’estableix un règim d’estades i comunicacions.
Ara que sabem la diferència entre pàtria potestat i guarda i custòdia hem de saber que el progenitor custodi, aquell amb què els nens estan a cada moment, pot prendre decisions “del dia a dia”. Pot decidir la roba que portarà aquell dia o si es quedarà a dinar al Col·legi, o si l’aniran a buscar els avis després de classe.
Però no pot prendre decisions transcendentals per al desenvolupament personal i emocional del menor sense el consentiment de l’altre progenitor, ni tan sols a les guardes i custòdies exclusives. No pot decidir sol portar al menor a determinats especialistes (psicòlegs, per exemple). Ni quin dentista li posarà l’ortodòncia, un canvi de domicili substancial, un canvi de col·legi, la vacunació del menor, etc.
La guarda i custòdia exclusiva no dota el progenitor custodi d’un poder de decisió total i absolut. Perquè recordem que la pàtria potestat s’exerceix pel simple fet de ser pares.
Dit això, quan es produeixen discrepàncies en la manera d’exercir la pàtria potestat hi ha mecanismes per solucionar-ho. En aquest cas, la jurisdicció voluntària, on serà un jutge qui decidirà quin dels dos progenitors pot prendre una decisió concreta. Però això ho deixem per al següent bloc. Si tens més dubtes sobre pàtria potestat i guarda i custòdia, no dubtis a contactar amb mi.
COMPARTIR POST:
