Com a continuació als dos darrers blocs parlarem del dret d’ús i divisió de condomini en relació amb l’habitatge familiar.
Tal com vàrem explicar, a les Sentències de separació, divorci o guarda i custòdia es pot atribuir l’ús del què fos habitatge familiar. Ja sigui al progenitor que ostenti la guarda dels fills menors. Ja sigui al copropietari més necessitat de protecció.
Però, què passa si aquest dret d’ús no està delimitat en el temps? Què passa si considero que és hora de vendre l’habitatge per cancel·lar el deute, per exemple, i l’altra part no vol?
Doncs bé, en aquest cas en primer lloc cal considerar si es donen els requisits o no per a l’extinció del dret d’ús. Per exemple, que els fills siguin grans i hagin marxat de casa. O que a qui li va ser atribuït el dret d’ús per causa de més necessitat hagi anat a més bona fortuna. O simplement perquè hagi transcorregut el termini pactat i l’altra part es negui a marxar.
Si es donen aquests requisits haurem de presentar una demanda de modificació de mesures amb acció acumulada de divisió de condomini.
D’aquesta manera, el Jutjat pot acordar l’extinció del dret d’ús i divisió de condomini.
Si bé un Jutjat de Santa Coloma de Gramenet acaba de dir-me que:
“l’acció que insta l’actora de divisió de cosa comuna no es pot substanciar en aquest procediment de modificació de mesures, ja que aquesta divisió s’hauria d’haver instat amb el procediment de divorci”.
La veritat és que tant la normativa vigent com la jurisprudència avala aquesta acumulació d’accions.
Així, la Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona 397/2020 de 17/06/2020 diu:
“L’art. 232-12 CCCat preveu l’acumulació d’accions i l’art. 437.4, 4t diu que en els procediments de separació, divorci o nul·litat i en què tinguin per objecte obtenir l’eficàcia civil de les resolucions o decisions eclesiàstiques, qualsevol dels cònjuges podrà exercir simultàniament l’acció de divisió de la cosa comuna respecte dels béns que tinguin en comunitat ordinària indivisa.
La LEC no condiciona l’acumulació de l’acció de divisió de cosa comuna a què es demani en el primer procés i en altres ocasions hem admès que aquesta acció es pot acumular a la de modificació d’efectes de sentència […]. En sentit estricte, no és aquesta l’acció de divisió a què fa referència l’art. 437,4.4º LEC, sinó una conseqüència raonable de l’extinció del dret d’ús, per la qual cosa es pot demanar al plet de modificació.
Com hem dit […] des de l’entrada en vigor del CCC s’estima que l’acció de divisió de cosa comuna es pot exercir no només en els procediments de divorci sinó també en els de modificació.”
Igualment, la Sentència de l’Audiència Provincial de Girona 158/2014 de 22/05/2014 diu:
“TERCER.- S’ha d’estimar així mateix l’acció de divisió exercitada en la demanda reconvencional sobre l’habitatge familiar que és propietat de tots dos. Ja que des de l’entrada en vigor del CCCat s’estima que l’acció de divisió de cosa comuna es pot exercir no només en els procediments de divorci sinó també en els de modificació.
I això malgrat que l’article 232 12 , 1 del CCC manté una redacció similar a la de l’article 43 del CF referint-se únicament als procediments de separació, divorci, nul·litat i eficàcia civil de resolucions eclesiàstiques, no es poden excloure els procediments de modificació de mesures com el present, sobretot quan l’objecte de les mateixes entre d’altres és la petició d’extinció del dret d’ús de l’habitatge familiar i quan igualment l’Art 233.4 també disposa que si algun dels cònjuges ho sol·licita, l’autoritat judicial ha d’adoptar les mesures pertinents respecte a la divisió dels béns comuns o en comunitat ordinària indivisa.
La possibilitat d’exercir l’acció de divisió de la cosa comuna està igualment prevista a l’Art 552-11.1 del CC Catalunya, tenint legitimitat qualsevol comuner per sol·licitar la divisió de la cosa comuna ja que ningú no pot quedar obligat a ser mantingut en una comunitat contra la seva voluntat, dret que permet a cada comuner demanar la divisió de la cosa comuna en qualsevol moment. En conseqüència, cal estimar parcialment el recurs d’apel·lació en aquest extrem, estimant la divisió de l’immoble assenyalat, que si no hi ha acord entre les parts, es durà a terme en fase d’execució de sentència segons l’art 552-11 del CC Catalunya”.
No és un procediment senzill i cal valorar-ne cas per cas. I és que si no hi ha causa per extingir el dret d’ús no s’acordarà l’extinció del condomini. O s’acordarà però a la pràctica no es podrà executar perquè algú hi té dret a viure.
Dret d’ús i divisió de cosa comú en relació amb l’habitatge familiar. Si et trobes en aquesta situació i vols valorar si és factible la teva petició, no dubtis a contactar amb mi.
COMPARTIR POST: