PROTECCIÓ REFORÇADA DE LA INTIMITAT DE LES VÍCTIMES

Home » BLOG » Violència de Gènere » PROTECCIÓ REFORÇADA DE LA INTIMITAT DE LES VÍCTIMES

L’article 63 de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere, estableix una protecció reforçada de la intimitat de les víctimes de violència de gènere, “en especial les dades personals, les dels seus descendents i les de qualsevol altra persona que estigui sota la seva guarda o custòdia“, facultant els jutges per “acordar, d’ofici o a instància de part, que les vistes es desenvolupin a porta tancada i que les actuacions siguin reservades“.

Però la Sentència dictada per la Sala Civil del Tribunal Suprem, núm. 661/2016, de 10 de novembre, ponent Excm. D. Francisco Marín Castán, ha anat més enllà en aquesta protecció reforçada de la intimitat de les víctimes de violència de gènere.

L’assumpte estudiat en aquest cas va ser la difusió, en dos informatius, d’imatges d’una víctima de violència de gènere mentre declarava en el judici oral que se celebrava contra la seva exparella. Però no només la difusió de la seva imatge en primer pla i sense pixelar, sinó el fet que es facilités el seu nom de pila mentre es difonia la seva imatge i es digués en quina localitat residia la víctima.

El litigi versa sobre “el conflicte entre el dret fonamental a la llibertat d’informació […] i els drets fonamentals a la intimitat i a la pròpia imatge de la demandant [víctima de violència de gènere]”.

Dit això, és cert que “la notícia i la imatge de la demandant [víctima de violència de gènere] es van obtenir en la vista del judici oral i públic de procediment” i que “les actuacions judicials són públiques […] i que la llibertat d’informació és incompatible amb l’establiment d’una prohibició general d’accés“.

És cert que “la demandant [víctima de violència de gènere] va intervenir en el procés penal com a acusació particular” i que no va interessar “l’aplicació de la Llei 19/1994, que hauria permès l’adopció de mesures restrictives de la publicitat immediata per als propis assistents a la vista“.

Però aquesta circumstància “no es pot entendre com una habilitació incondicionada als mitjans que els eximís d’esgotar la diligència deguda en el tractament de la informació ponderant el mal que podien infligir a la víctima mitjançant l’anomenada “victimització secundària”, que en aquest cas va consistir en superposar al dany directament causat pel delicte el derivat de l’exposició pública d’imatge i la seva intimitat en declarar en l’acte del judici oral” ja que s’ha de vetllar per la protecció reforçada de la intimitat de les víctimes de violència de gènere.

Per tant, “el fet que la imatge es captés durant la celebració de l’acte del judici oral d’una causa penal no atribueix caràcter absolut a la llibertat d’informació ni justifica que, a més, es facilitessin dades personals que permetessin identificar a qui només havia tingut intervenció en l’acte del judici com a víctima, identitat que no tenia cap interès per a l’opinió pública“.

No es discuteix -diu l’Alt Tribunal- que els fets poguessin ser notícia, però sí es discrepa del seu tractament informatiu per haver donat una projecció social a la demandant [víctima de violència de gènere] que ella, com a víctima, no tenia el deure de suportar, sent possible donar publicitat a les actuacions judicials sense necessitat d’identificar a la víctima“.

Afortunadament, la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere, estableix aquesta protecció reforçada de la intimitat de les víctimes de violència de gènere, protecció que, d’altra banda, hauria de ser fruit del sentit comú. Ja que suficient té la víctima de violència de gènere amb assumir i aprendre a viure amb el que li ha passat perquè, a més a més, hagi de suportar que tot el seu entorn conegui aquests fets que han de formar part de la seva més estricta intimitat.

COMPARTIR POST:

Leave a Comment