GOSSOS POTENCIALMENT PERILLOSOS

Home » BLOG » Dret i Protecció dels Animals » GOSSOS POTENCIALMENT PERILLOSOS

Els que tenim mascotes, i més si es tracta d’algun dels mal catalogats com a ” gossos potencialment perillosos “, coneixem a fons (i molt al nostre pesar) el Reial Decret 287/2002, de 22 de març.

Si bé aquesta norma hauria de regular el “règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos”, la veritat és que es limita a regular pràcticament en exclusiva la tinença de gossos mal catalogats com a perillosos.

Segons aquesta norma,

Quins gossos estan considerats o poden estar considerats “gossos potencialment perillosos”?

Estan malament catalogades com a “gossos potencialment perillosos” les següents races, independentment de l’edat de l’animal, la seva educació o el seu ensinistrament:

  • Pit Bull Terrier
  • Staffordshire Bull Terrier
  • American Staffodshire Terrier
  • Rottweiler
  • Dogo Argentino
  • Fila Brasileiro
  • Tosa Inu
  • Akita Inu

Però la norma no es limita a catalogar sense base científica unes determinades races com potencialment perilloses, sinó que, en contra del que molts pensen, aquesta llista no és una llista tancada.

Així que si els seus gossos compleixen la majoria de les següents característiques han de saber que també estan catalogats com “gossos potencialment perillosos” amb tot el que això comporta i del que parlarem més endavant.

  • Forta musculatura, aspecte poderós, robust, configuració atlètica, agilitat, vigor i resistència
  • Marcat caràcter i gran valor
  • Pèl curt.
  • Perímetre toràcic comprès entre 60 i 80 centímetres, altura a la creu entre 50 i 70 centímetres i pes superior a 20 kg.
  • Cap voluminós, cuboide, robusta, amb crani ample i gran i galtes musculades i bombades, mandíbules grans i fortes, boca robusta, ampla i profunda.
  • Coll ample, musculat i curt.
  • Pit massís, ample, gran, profund, costelles arquejades i llom musculat i curt.
  • Extremitats anteriors paral·leles, rectes i robustes i extremitats posteriors molt musculades, amb potes relativament llargues formant un angle moderat..

És a dir, que si vostè. Té un Mastí, un Boxer, un Doberman, un Golden Retriever, un Llaurador Retriever, un Pastor Alemany, un Pastor Belga, un Sant Bernat, un Alano espanyol, un Pastor Mallorquí, un gran Danés, un Terranova, etc. pot ser Vostè propietari d’un dels mal catalogats com a “gossos potencialment perillosos” i no saber-ho.

Però la norma tampoc ho deixa aquí. Diu que també “es consideren gossos potencialment perillosos aquells animals […] que manifestin un caràcter marcadament agressiu o que hagin protagonitzat agressions a persones o altres animals”.

En aquest cas, el seu potencial agressivitat ha d’haver estat “apreciada per l’autoritat competent atenent a criteris objectius, bé d’ofici o bé després d’haver estat objecte d’una notificació o una denúncia, previ informe d’un veterinari, oficial o col·legiat, designat o habilitat per l’autoritat competent autonòmica o municipal ”

Dit això, la gran majoria dels gossos que ens creuem cada dia pel carrer a la nostra ciutat estan o podrien estar inclosos en la “llista negra” de “gossos potencialment perillosos”. I queden inclosos sense valorar en cap moment com ha estat la seva educació, si han estat ensinistrats per un professional, etc.

¿ Quins requisits hem de complir per tenir un dels mal catalogats com a gossos potencialment perillosos?

Hem d’obtenir una llicència administrativa, que tindrà una validesa de 5 anys, i per a l’obtenció hem de:

  • Ser major d’edat.
  • No haver estat condemnat per determinats delictes greus i no estar privat per resolució judicial del dret a la tinença de PPP.
  • No haver estat sancionat per infraccions greus o molt greus en matèria de PPP.
  • Disposar de capacitat física i aptitud psicològica per a la tinença de PPP (prova psicotècnica).
  • Contractar un segur de responsabilitat civil per no menys de 120.000€.

 

Un cop ja hem superat l’escull burocràtic administratiu, hem de complir amb el que la norma diu

Mesures de seguretat

  • Portar la llicència i la certificació d’inscripció en el Registre Municipal;
  • La nostra mascota haurà de portar morrió, independentement de l’edat que tingui i les seves necessitats vitales (problemes respiratoris…);
  • La nostra mascota haurà d’anar lligada amb corretja no extensible de menys de 2m (es a dir, res de parcs per a gossos, ni platges per a gossos, ni montanya… perque deuen anar lligats SEMPRE);
  • No podrem passejar a més d’un PPP alhora (es a dir, que si tenim a la mare i al cadell, un dels dos s’haurà de quedar a casa);
  • En les nostres finques, cases de camp, xalets, parcel·les, terrasses, patis… la nostra mascota haurà d’estar lligada tret que disposem d’un habitacle tancat suficient per protegir a les persones o animals que accedeixin o s’apropin a aquests llocs (se’m planteja fins a quin punt poden condicinar l’interior d’una vivenda privada);
  • Els criadors, ensinistradors i comerciants de PPP hauran de disposar d’instal·lacions i mitjans adequats per a la seva tinença (¿només per la cría, ensinistrament i comercialització d’aquestes races, o per a qualsevol raça?).

 

Jutgin vostès. Mateixos, però al meu parer, aquesta norma és més que obsoleta i contravé enormement amb els drets dels animals, independentment de la seva raça, la seva mida o la seva corpulència.

Com és possible que s’obligui a que un cadell de rottweiler de 3 mesos hagi de portar morrió i un mastí espanyol de 90kg no estigui obligat a portar-lo?

Com és possible que no es valori la sociabilització dels animals per catalogar sense més com gossos potencialment perillosos?

Com és possible que es permeti el sacrifici d’animals en gosseres per pertànyer a alguna de les races que han estat mal catalogades com gossos potencialment perillosos quan no hi ha base científica per qualificar-los d’aquesta manera?

On queden els drets dels animals?

Si Vostè És propietari d’un dels mal catalogats com a gossos potencialment perillosos, no dubti en contactar-me per salvaguardar els drets de la seva mascota.

COMPARTIR POST:

Leave a Comment