DESPESES DE FORMALITZACIÓ DE LA HIPOTECA

Home » BLOG » Dret hipotecari » DESPESES DE FORMALITZACIÓ DE LA HIPOTECA

Si el 23 de desembre de 2015 el Tribunal Suprem va dictar una Sentència pionera en reconèixer que la clàusula que contenia les despeses de formalització de la hipoteca era nul·la per abusiva, fa tot just dos dies ens ha sorprès gratament en modificar la jurisprudència establerta fins al moment i declarar que “el subjecte passiu en l’impost sobre actes jurídics documentats quan el document subjecte és una escriptura de préstec amb garantia hipotecària és el creditor hipotecari, no és prestatari“.

Amb aquesta declaració el Tribunal Suprem ve a dir que el pagament de l’impost que grava les hipoteques, la major partida en les despeses de formalització de la hipoteca, li correspon a qui presta els diners i no a qui els rep.

Aquesta decisió obre la porta, per tant, a la reclamació d’aquesta quantitat a més de les ja reclamades factures de Notaria, Gestoria i Registre de la Propietat.

La qüestió que se’m planteja és la següent: ¿tots els afectats podem reclamar aquesta quantitat? ¿poden exigir no pagar-ho només aquells que contractin a partir de la data de la Sentència? ¿Poden reclamar-la també aquells que hagin formalitzat la seva hipoteca i pagat aquest impost en els últims quatre anys?

La veritat és que el Tribunal Suprem, com ja va fer en la seva primera Sentència de clàusules sòl, no s’ha aventurat a entrar a la retroactivitat o irretroactivitat d’aquesta declaració.

Recordem que en les clàusules sòl el Tribunal Suprem va dir en primer lloc que els efectes de la nul·litat de la clàusula arribaven només fins a la data en què les havien declarat nul·les (9 de maig de 2013) i que no es podrien recuperar les quantitats abonades abans d’aquesta data. No obstant això, gràcies al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, aquest criteri va canviar.

A priori sembla que tots podríem reclamar perquè anul·la l’article 68.2 del Reglament de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, que és el que considerava subjecte passiu de l’impost a qui va rebre els diners.

I l’anul·la dient que “constitueix un evident excés reglamentari que fa il·legal la previsió continguda en el mateix“.

Per tant, si és nul, ¿s’ha de tenir per no posat, de manera que mai va haver d’assumir el prestatari el pagament de l’impost?

Un cop més, en aquesta partida concreta de les despeses de formalització de la hipoteca, caldrà estar pendent del que vagin fallant els Jutjats de Primera Instància especialitzats en primer lloc, i les Audiències Provincials en segon lloc, respecte de la retroactivitat o no de la nul·litat.

No dubti en contactar amb AFG Advocada si té alguna consulta addicional.

COMPARTIR POST:

Deixa un comentari