La figura del poder en previsió d’incapacitat sobrevinguda es va fer un lloc al nostre ordenament jurídic fa més de deu anys, si bé encara és un desconegut.
Quan parlem d’incapacitat a molts de nosaltres ens ve a la ment la imatge d’una persona gran, probablement amb demència senil, a la qual cal incapacitar judicialment per poder gestionar els seus béns i d’aquesta manera costejar el seu tractament mèdic i residència.
Però a ningú se li ocorre la possibilitat d’una persona no tan gran que, a causa del ritme de vida tan frenètic que portem, pateixi, per exemple, un ictus que li comporti deficiències psíquiques. O d’aquella persona que, com a conseqüència d’un accident, pateixi una tetraplegia.
Quan això passa, d’un dia per l’altre, la mateixa persona i el seu patrimoni poden quedar totalment desprotegits. A nivell personal, és cert que hi ha unes cures mèdiques inicials, però … què passa després?
Qui ha de decidir sobre què passa amb aquesta persona? Si és més adequat ingressar-la en una residència amb cures constants, o si és més adequat que disposi d’un professional mèdic 24 hores al seu domicili?
I el seu patrimoni? Qui s’encarregarà de mantenir al dia els seus pagaments d’hipoteca, per exemple, per evitar una execució hipotecària? O qui s’encarregarà de cobrar les rendes dels immobles que tingui arrendats? O qui farà efectiu el pagament de les factures dels professionals que l’assisteixin?
No sempre hi ha un cònjuge que pugui encarregar-se o uns fills (pensem en les persones solteres), ni sempre hi ha un cotitular en els comptes bancaris (pensem en un matrimoni o parella amb comptes separats).
En aquestes ocasions el més habitual és iniciar un procediment d’incapacitat judicial, normalment bastant llarg, amb el nomenament d’un tutor, que serà qui s’encarregui de tot això un cop obtinguem sentència ferma.
Però, què em dirien si els digués que podem guanyar molt temps i disposar del “tutor” que nosaltres triem des del mateix moment en què se’ns declari mèdicament incapaços?
I això ho aconseguim precisament amb el poder en previsió d’incapacitat sobrevinguda.
El poder en previsió d’incapacitat sobrevinguda ens permet, quan estem perfectament sans i capacitats, designar aquella persona que volem que “s’encarregui dels nostres assumptes” i de nosaltres mateixos si ens sobrevé una incapacitat, ja que només produirà efectes a partir del moment d’existir aquesta incapacitat.
A més, el poder en previsió d’incapacitat sobrevinguda ens permet decidir què podrà fer i què no, si ha de tenir l’autorització d’altres persones (decisió mancomunada), qui haurà de certificar la nostra incapacitat, si només volem que s’ocupi de la nostra persona o també del nostre patrimoni …
En resum, podrem decidir nosaltres lliurement el que en un procés d’incapacitat decideix una persona que no ens coneix de res, el jutge.
Per tant, si vol decidir lliurement qui ha de vetllar per la seva persona quan Vostè ja no pugui fer-ho, o qui administrarà els seus béns si li sobrevé una incapacitat, o decidir sobre tots dos aspectes, no dubti en contactar amb mi per a formalitzar un poder en previsió de incapacitat sobrevinguda.
COMPARTIR POST: