L’adopció d’un animal abandonat és un gest meravellós que hauria de generalitzar-se. Encara que l’ideal seria que no hagués de produir-se perquè això implicaria que no hi ha abandonament.
En l’adopció hi ha sempre almenys tres parts implicades: el que abandona (al que no li dedicarem ni un segon), l’entitat que recull l’animal i promou l’adopció, i la família que l’adopta.
L’adopció ha de ser un acte responsable, per a tota la vida, i realitzat amb la conscienciació que aquest animal que estem incorporant a la nostra família ha de ser un membre més de la mateixa.
Però, què passa quan, després d’adoptar l’animal, ens adonem que pateix alguna malaltia greu de la que ningú ens havia avisat?
No he conegut ningú que hagi volgut “tornar” a l’animal per estar malalt, però sí a molts que se senten molestos perquè ningú els va avisar que aquest animal requeriria una assistència especial. Pensem en casos de Leishmania, problemes neuronals, etc.
Puc reclamar les despeses del tractament a l’entitat amb la qual vaig subscriure el contracte d’adopció?
Vagi per davant que l’adopció d’animals no està regulada en el nostre ordenament jurídic, i que ens basem massa en els costums i en els usos d’aquestes entitats i de cada lloc en particular.
El Codi Civil regula els “vicis ocults” en el context de la compravenda d’animals, tot i que podríem considerar que podria aplicar-se per analogia a l’adopció.
Així, l’article 1496 CC ens concedeix un termini de 40 dies per reclamar a l’entitat que ens va lliurar l’animal “llevat que, per l’ús en cada localitat, es trobin establerts majors o menors terminis“.
Ara bé, ¿podria considerar-se que l’adopció d’animals (que estan considerats coses en el Codi Civil), està emparada per la Llei de Consumidors i Usuaris que ens atorga una garantia de 2 anys?
Al meu parer no. Seria qüestió de dilucidar-ho en els Tribunals, però considero que aquestes entitats que promouen l’adopció no podrien ser considerades empresaris als efectes de la Llei de Consumidors i Usuaris perquè solen ser entitats sense ànim de lucre constituïdes per un grup de voluntaris.
Encara que això se solucionaria si tots fóssim honestos al moment de produir-se l’adopció, ja que la immensa majoria dels que decideixen adoptar un animal abandonat ho fan amb totes les conseqüències.
Si tens alguna consulta addicional sobre aquest assumpte, no dubtis en contactar amb Abigail Fernández García Advocada.
COMPARTIR POST:
